Translate

dimecres, 6 de juliol de 2016

Experimentar amb les ombres

Amb aquestes activitats els infants podran reflexionar i aprendre sobre que és l'ombra (quan un objecte bloqueja la llum), com es produeix i experimentar amb aquesta.

OMBRA: Art i ciència
Rhythms of play
Necessitarem:


  • Dia assoleiat i sense núvols.
  • Espai obert sense ombres (Acera, calçades, aparcaments, pati, zones de jocs, etc.).
  • Pintura de guix reciclat*
  • Guix
  • Pinzells
Procediment:
  1. Feu que els nens creïn diferents tipus d'ombres utilitzant els seus cossos i / o altres objectes com ara roba, joguines, bicicletes, etc. trobar una bona posició pot ser difícil al principi. Anima al nen/a a seguir experimentant.
  2. Utilitza el guix per dibuixar les ombres que han creat.
  3. Utilitza pintura de guix reciclat per "omplir" de color les seves ombres i crear art. 
  4. Pren fotos de les creacions!

*PINTURA DE GUIX RECICLAT

Rhytms of play

Rhytms of play
Materials:
  • Peces trencades de guix
  • Bosses de congelar 
  • Martell o pedra (utilitzar sota la supervisió d'un adult)
  • Recipient per a l'aigua
  • Aigua
  • Recipients
  • Pinzells
  • escuradents
Procediment:
  1. Agafar el guix a reciclar i classificar per colors. Aquesta és un gran activitat de classificació per als nens!
  2. Poseu a cada color de guix en una bossa de congelador independent.
  3. Aixafar suaument el guix fins a convertir-lo en una pols fina.
  4. Afegir el guix en pols al recipient. 
  5. Barrejar amb aigua. Abocar de mica en mica mentre es barreja amb un escuradents. 
  6. Deixeu reposar durant 30-60 minuts abans d'utilitzar.

OMBRES AMB UN PROJECTOR

Play at home mom llc 
Play at home mom llc
Play at home mom llc
Play at home mom llc
Materials:
  • Projector
  • Objectes translucids i opacs
  • Llençol blanc
Penjarem el llençol en una habitació fosca i encendrem el projector. L'infant podrà col·locar els objectes sobre el projector o davant la llum d'aquest.


DIBUIXAR OMBRES

Palisades Preeschool

The artful parent

The artful parent

Material:
  • Paper
  • Colors o retoladors

En aquesta activitat es tracta de localitzar els objectes que fan ombra, tant a l'exterior com a l'interior i dibuixar-la sobre el paper.


REFLEXOS
MID Pacific

Material: 
  • Espai assoleiat o habitació amb làmpada
  • Material reflectant (miralls, cds, plats d'alumini, aigua, etc.)
L'objectiu és experimentar amb les ombres i els reflexos que creen certs materials.


RELLOTGE DE SOL HUMÀ

Rhythms of play

La majoria dels nens pensen que el sol es mou a través del nostre cel durant tot el dia. La realització d'aquest experiment ajuda als nens a entendre que en realitat és la Terra la que està girant de forma molt visual!
Si els infants són petits, pot ser que no entenguin el concepte del moviment de la terra, però l'activitat pot ser divertida de fer igualment.

Necessitarem:
  • Dia assoleiat i sense núvols.
  • Espai obert sense ombres (Acera, calçades, aparcaments, pati, zones de jocs, etc.).
  • Guix
  • Cinta mètrica
  • Càmera de fotos
  • Llibreta per a registrar l'experimentació (dades i observacions).
Procediment
  1. Tria un dia assolellat, sense núvols. 
  2. Trobar un espai on fer l'activitat. Comprovar si hi ha prou espai en totes les direccions al seu voltant, les ombres poden créixer molt! Si hi ha arbres o estructures properes a la zona que està considerant, comprovar l'àrea al matí, al migdia i a la nit per assegurar-se que la zona no te ombra en algun moment del dia.
  3. Col·loqueu una "X" en el punt que l'infant es col·locarà cada vegada que es creï l'ombra.
  4. Utilitza guix per a dibuixar l'ombra, com a mínim 3 vegades durant el dia. 
  5. Descriviu les ombres cada vegada que les dibuixeu (Llarg i prim, baix i gros, etc.).
  6. Mesurar la longitud de l'ombra de l'infant cada vegada que es traci.
  7. Prendre fotos.
Després de l'activitat podem començar un debat sobre l'experiment fent diferents preguntes (adaptant a l'edat dels nens/es):
  • Com creieu que es fan les ombres?
  • Es va moure el sol? En cas afirmatiu, en quina direcció?
  • En quina direcció es va moure de la seva ombra?
  • Són els traçats de la mateixa mida? Per què si o per què no?
  • Quan va ser l'ombra més llarga? Quan va ser la més curta?
  • Per què creus que l'ombra canvia al llarg del dia?
  • Creus que l'ombra també canvia al llarg de l'any?

dilluns, 13 de juny de 2016

Montessori i Ikea

Ikea és una cadena de mobiliari, que pel seu disseny es pot adaptar al mètode Montessori, ja que busca dissenys senzills, útils i adaptats a la mida de qui els utilitza.

Però fa un temps que he anat llegint articles on explicaven que Ikea havia tret una nova línia de mobiliari inspirat en el mètode Montessori.

Així que l'altre dia vaig anar a l'Ikea que tinc més aprop i vaig comprovar per mi mateixa la notícia.




La nova gama que han tret es diu Flisat, està feta de fusta de pi i vol ajudar en l'autonomia de l'infant.

Els mobles que em van agradar més van ser la taula d'art i la taula sensorial, ja que normalment són molt cares i de plàstic.


La taula d'art, té un sistema porta rotllos de paper (que venen també a Ikea), cistelles de plàstic i és regulable.
Taula d'art

La taula sensorial te dues cistelles de plàstic que podem omplir amb sorra, aigua, amb joguines o utilitzar com a cistella del tresor i un cop acabada d'utilitzar es tanca amb la tapa.


Prestatges/aparador de paret, aquestes lleixes permeten col·locar els llibres de manera que cridin l'atenció de l'infant. Podem anar canviant els llibres cada cert temps per animar als petits en la lectura d'aquests.
Seria ideal penjar els prestatges a l'alçada dels infants.
Prestatges de paret

Prestatges/aparadorde terra, a l'igual que les lleixes de paret, en aquests prestatges podem posar els llibres de manera que cridin l'atenció de l'infant, a més pot arribar fàcilment sense l'ajuda d'un adult.
Prestatgeria de terra

El Penja-roba ajuda a l'infant a ser autònom a l'hora d'endreçar la seva roba. Recordem que en el mètode Montessori és molt important l'ordre i els hàbits.
Penja-roba

A més de la gama Flisat, es poden adaptar altres elements Ikea al mètode Montessori.

A la pàgina web Aprendiendo con Montessori ens donen algunes idees per a l'ambient preparat Montessori:
Aprendiendo con Montessori

Aprendiendo con Montessori

Aprendiendo con Montessori

Aprendiendo con Montessori

Aprendiendo con Montessori

Aprendiendo con Montessori

Si voleu saber més sobre com adaptar els mobles i les joguines Ikea al mètode Montessori podeu consultar aquí:

+info: Ikea
+info: Pinterest
+info: Tigriteand
+info: Poppytalk
+info: Aprendiendo con Montessori


dissabte, 21 de maig de 2016

Buscar feina de Tècnic en Educació infantil

OcupaTEI és un blog destinat a la recerca d'ocupació per als Tècnics en Educació Infantil. Hi trobareu diversos tipus i exemples dels canals de recerca de feina més importants en la vostra professió, així com alguns consells per a assegurar-vos de que sigui una recerca ben eficaç.

OcupaTei

diumenge, 15 de maig de 2016

Documentals i programes sobre criança i educació

Si teniu una estoneta, aquests documentals són molt interessants per a analitzar la manera en què criem i eduquem als infants i per a fer-nos moltes preguntes, que sempre va molt bé :)

BABIES, de Thomas Balmes
Documental Babies
Pel·lícula documental on l'autor mostra el primer any de vida de quatre nadons (de Namíbia, Japó, Mongòlia i Califòrnia).
Al documental podem veure quatre estils de criança ben diferents, amb estímuls i atenció per part dels adults molt diferents entre si. 
Això afecta en el seu desenvolupament? La pregunta queda oberta perquè cada espectador la respongui per si mateix.

La podeu veure sencera AQUÍ

TRAILER



LA VIDA SECRETA DELS NENS, de Nicola Brown
A Espanya s'ha pogut veure al canal Movistar+
La sèrie documental "La vida secreta dels nens", està grabada en una guarderia plena de càmeres i sense la presència de pares, tres científics -el professor Paul Howard-Jones, el doctor Sam Wass i la doctora Elizabeth Kilbey- observen i comenten el desenvolupament de les habilitats socials de nens de 4, 5 i 6 anys, la seva regulació emocional, la seva empatia i la seva moralitat.

Anomenada també, el "Gran Hermano" dels nens, la sèrie documental "La vida secreta dels nens" ha despertat moltíssima controvèrsia per la manera en què està gravat, però ha tingut com a resultat un coneixement a fons del comportament infantil molt interessant i que ens pot ajudar a entendre als infants del nostre entorn.

Aquest és, possiblement, el període més crucial en el desenvolupament d'un nen, quan travessa el llindar de la vida familiar a l'àmbit social de l'escola. Les eines d'interacció social que aquests nens aprenen poden establir les bases de les relacions que formin al llarg de tota la seva vida adulta.

Programa sobre els 4 anys, AQUÍ
Programa sobre els 4 anys II, AQUÍ
Programa sobre els 5 anys, AQUÍ
Programa sobre els 6 anys, AQUÍ


CAMINO A LA ESCUELA, de Pascal Plisson

+info: Camino a la escuela
Un documental que narra la història real i extraordinària de quatre nens, Jackson, Carlitos, Zahira i Samuel, que han de enfrontar-se diàriament amb una multitud d'adversitats i perills per arribar a l'escola. 
Aquests nens viuen en quatre punts molt distants de la terra, però comparteixen les mateixes ganes d'aprendre i són conscients que només l'educació els obrirà les portes a un futur millor, molt diferent de la visió d'escola que se té al nostre país.
La podeu veure sencera AQUÍ.

TRAILER




ELS CAMINS MÉS PERILLOSOS PER ANAR A L'ESCOLA, sèrie documental


A la sèrie documental "Els camins més perillosos per anar a l'escola" acompanyem nens i nenes que viuen en poblets aïllats, de zones remotes i hostils, mentre recorren els camins més perillosos del món per anar a l'escola. Tot per tenir l'oportunitat de formar-se i tenir una vida millor.

Acompanyem els nens per aquests camins, metre ens parlen de les seves experiències i els seus somnis. I els pares ens expliquen la seva angoixa pensant en el que els espera als seus fills. També veiem els llocs on viuen i les seves condicions de vida.

Podreu trobar la informació sobre les emissions AQUÍ

divendres, 13 de maig de 2016

Joc lliure


El joc lliure és aquell que es dóna quan l’infant juga espontàniament, per iniciativa personal i amb absoluta llibertat. S'ha de diferenciar el joc de l'esport, l'esport és un conjunt de situacions motrius i intel·lectuals que es diferencia del joc en què busca la competició amb els altres o amb ell mateix, que necessita unes regles concretes i en què està institucionalitzat.

Tal i com ens diuen a la web Las cebras salen "A través del joc els nens exploren, aprenen a relacionar-se, coneixen els seus límits, es coneixen a ells mateixos i als altres, coneixen les normes ... El joc lliure és essencial per al bon desenvolupament dels infants. És una eina per entendre el món.

Avui els pares, en general, tendim a sobreprotegir cada vegada més als nens. L'augment de la competitivitat porta en ocasions a dirigir als fills en excés, amb la finalitat que el que facin sigui "de profit" i li treguin la major "rendibilitat". Això fa que el joc no estructurat sigui cada vegada menys freqüent."

També en aquesta web ens porten les següents animacions (duren menys d'un minut cadascuna) que formen part d'una campanya de Toy Industry Association, una organització sense ànim de lucre. Es tracta d'una sèrie de curts, realitzats per Tom Rainford i Mash Studio, que posen en relleu les diferents habilitats per a la vida que els nens poden aprendre durant el joc lliure o no estructurat.

BLOCKS (Blocs): Mida, percepció de la profunditat, coordinació mà-ull, equilibri, força de la gravetat, perseverança.


ACTION FIGURES (Figures d'acció): Creació d'un personatge, desenvolupament d'una història, negociació, compartir un món imaginari.


LAVA (lava): Creació de mons imaginaris, equilibri, comunicació i col·laboració, ajuda als altres, compartir el triomf.


CLAY (Argila): Expressió i creativitat, compartir i socialitzar, habilitats motores fines, satisfacció pel que s'ha aconseguit i l'alegria de començar de nou.


BIKE & WAGON (Moto i carro): Identificar un problema, joc de rol, resolució del problema, experimentar l'empatia.


PEEK-A-BOO (Tat): Explorar l'entorn més proper, la permanència dels objectes, reconeixement de patrons, descobrir un nou joc favorit.


BATH TIME (Hora del bany): Exploració, habilitats motores, classificació, joc imaginatiu, aprendre a acceptar l'inesperat.


WATER FIGHT (Baralla d'aigua): Paciència, elaboració d'un pla i creació de noves estratègies.


Dodgeball (Pilota presoner): Fer front a la tensió, presa ràpida de decisions, coordinació mà-ull, aprendre regles de joc.


L’observació del joc lliure proporciona a l’educador una font d’informació molt valuosa per conèixer experiències, vivències, sentiments i emocions interiors de l’infant, ja que el joc lliure li permet expressar-se lliurement, i és un bon moment per poder detectar conductes anòmales.

L'adult pot proposar jocs i activitats per a poder observar la conducta de l'infant o per ajudar-lo a desenvolupar alguna característica en especial.
Per altra banda, la intervenció de l'adult en el joc de l'infant serà més gran com més petit sigui el nen/a. 
A la web de la IOC ens donen unes orientacions per dinamitzar el joc dels més petits:


Infants de 0 a 6 mesos. L’educador del grup de nadons ha de saber entrar en el seu món i connectar amb ells per mitjà del joc.

El joc de l’educador amb els nadons s’ha de centrar en el cos de l’infant i en les seves possibilitats de moviment. Per tant, ha de destinar un temps diari a jugar amb cadascun dels nadons (pessigolles, contacte corporal, mirades, cançonetes, etc.).

Quan estan desperts, s’han de situar de manera que puguin veure les persones i els objectes que hi ha al seu voltant. També se’ls ha de donar objectes que puguin subjectar, prémer, colpejar, etc.
How we Montessori

Infants de 6 a 12 mesos. L’educador ha de continuar dedicant un temps diari a jugar amb cada infant amb jocs corporals i cantarelles.

  • Jocs d’imitació d’accions de l’educador.
  • Jocs de fer aparèixer i desaparèixer cares o personatges. També jocs de trobar objectes amagats sota un mocador o en una capsa.
  • Jocs de llançar i recollir els objectes que tiren de manera repetitiva. Mirar contes i assenyalar-ne les imatges.
  • Jocs amb objectes: el nombre i la varietat d’objectes s’ha d’ampliar. És el moment de fer el joc de la panera dels tresors.
  • Jocs de gronxar-se, d’amagar-se en capses o casetes per sentir-se protegits. Comencen a caminar i l’espai s’ha d’organitzar perquè hi puguin circular amb els caminadors.

Per començar, es poden fer jocs d’imitar amb gestos les cançons que canta l’educador (petit grup d’infants asseguts en rotllana).
How we Montessori

Infants d’1 a 2 anys. La gran conquesta dels infants d’un any és caminar. Per tant, estaran molt interessats a caminar, córrer, grimpar, etc. També podran observar i explorar els objectes amb més concentració, establir relacions entre ells (fer torres, fileres, etc.).

  • Continuar, davant aquests avenços, dedicant un temps diari als jocs de cada infant. L’infant es pot amagar i l’educador el pot buscar i sorprendre’s quan el troba. Buscar o trobar les coses que l’educador li diu. Continuar amb les cançons acompanyades de gestos. Fer el tren.
  • Ampliar i variar el nombre d’objectes que puguin explorar. És el moment de fer el joc heurístic.
  • Introduir jocs de terra i aigua, jocs amb plastilina.
  • Proporcionar espais segurs i lliures d’obstacles perquè puguin córrer, enfilar-se, etc. L’educador pot animar l’infant a no rendir-se i perseverar quan apareixen les primeres frustracions.
  • Facilitar-los casetes i nines perquè s’iniciïn en els jocs de fantasia.
  • L'aparició del joc simbòlic marca una fita en l'evolució de l'infant.
How we Montessori

Infants de 2 a 3 anys. En aquest punt, la gran fita és el desenvolupament del llenguatge. Per tant, tots els jocs que impliquin parlar i escoltar els interessen especialment. També es poden fer jocs d’imitació i el joc simbòlic. Guanyen seguretat en els jocs motors, també guanyen capacitat en els jocs que requereixen concentració i precisió, com ara els trencaclosques.
L’educador pot fomentar aquests avenços proposant les activitats següents:

  • Jocs amb les paraules: llegir contes, repetir poesies curtes en què hi hagi paraules repetitives, repetir onomatopeies que els infants memoritzaran fàcilment.
  • Jocs d’imitació de gestos: com menja un elefant o com camina un ocell. Fer gestos per tal que la resta de companys endevini de què es tracta.
  • Proporcionar materials per al joc simbòlic: teles, roba de grans, miralls, bosses, objectes quotidians, nines, animalets de peluix, etc.
  • Jocs amb aigua, fang, pintura de dits: l’educador ha d’ensenyar als infants a fer un bon ús d’aquests materials i els ha d’animar a crear el que vulguin.
  • Proposar jocs de taula: jocs d’enfilar boles, classificar botons, etc. Els ha d’ensenyar a utilitzar-los. Els materials han d’estar ordenats perquè els infants sàpiguen on els han d’anar a buscar i on els han de desar desprès de jugar. També és un bon moment perquè col·laborin en la reparació de joguines i en la creació de joguines noves.
  • Organitzar espais i materials per als jocs motors: espais amplis, rampes, estructures des d’on es pot saltar, tricicles, etc. En aquests jocs és important la presència atenta de l’educador per animar i alabar. No se’ls ha d’espantar recordant-los els perills, sinó que se’ls ha d’ajudar a refer-se dels ensurts.

Entre els 2 i els 3 anys és important promoure al pati els jocs motors, de fantasia i d’experiències amb la natura.
How we Montessori

Infants de 3 a 6 anys. Els infants d’aquestes edats fan grans progressos en el desenvolupament del llenguatge i en la motricitat. S’interessen per temes fantàstics amb protagonistes animals.

Hi ha grans progressos pel que fa a compartir el joc amb altres infants. Es fa evident en els jocs motors i en el joc simbòlic, ja que s’hi poden entretenir durant hores.

L’educador ha d’organitzar l’espai i els materials d’acord amb les noves possibilitats dels infants. També els ha de recordar les normes per jugar (en el joc tot està permès excepte fer coses que molestin els altres nens i nenes o que malmetin el material de joc).
L'educador organitzarà l'espai i els materials.
 Ara els infants tenen més iniciativa per jugar, coneixen molts jocs i són capaços d’organitzar-se. Per tant, l’educador ha de tenir en compte aquestes possibilitats noves dels infants i respectar-ne els interessos i les dinàmiques. Malgrat això, l’educador pot enriquir aquestes situacions. Per exemple, pot participar en el joc, fer propostes i suggeriments, procurar que alguns infants intervinguin en alguns papers que a vegades són monopolitzats per altres infants, fomentar relacions positives en el grup, treure importància al fet de guanyar o perdre i així prioritzar el fet de participar, etc.
How we Montessori
How we Montessori



+info: Las cebras salen
+info: IOC
+info: Viquipèdia
+info: How We Montessori


Potser vols veure....

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...