Translate

dijous, 8 de maig de 2014

Etapes del dibuix infantil

La maduració de l'infant es fa patent a través dels seus dibuixos, també, a partir del dibuix, els nens i nenes expressen les seves emocions i descriuen el món que els envolta a través de la seva particular mirada.

Hi ha varios pensadors que han parlat sobre el dibuix infantil. A continuació parlarem sobre les etapes del dibuix segons Lowenfeld.

Etapa del gargot (de 2 o menys als 4 anys)

En aquesta etapa no hi ha una motivació per a representar objectes o persones, sinó que simplement una motivació cap al moviment. Viktor Lowenfeld en aquesta etapa parla de tres tipus diferents de gargots: 

Etapa del gargot desordenat: El nen comença a gargotejar al voltant dels 18 mesos. Aquests primers dibuixos no tenen sentit ni representen res, i són desordenats, perquè el nen encara no té control sobre els seus moviments. Quan dibuixa, el nen fa moviments bruscos, i al dibuixar mou tot el braç. És comú que el nen ni tan sols atengui quan dibuixa. En aquest moment, el nen encara no mostra cap interès pel color.



Etapa del gargot controlat: En aquesta sub etapa, el nen aprèn a tenir més control de la seva mà al dibuixar, aconsegueix fer corbes i manté la seva coordinació viso - motora.





Etapa del gargot amb nom: Aquesta etapa el nen observa els gargots i els busca un significat: "això és una casa, aquest és un nen". Però aquesta explicació el nen no intenta dibuixar això i no hi ha concordança de color (per exemple, el que ha dibuixat amb un llapis vermell diu que és un arbre).






Etapa preesquemàtica (dels 4 als 7 anys)
El nen se sent tan atret cap al dibuix que pot arribar a concentrar-se en la tasca durant mitja hora. El nen comença a elaborar esquemes en els seus dibuixos. En aquest moment per primera vegada intenta reflectir alguna cosa. Allò en el que per primera vegada sent interès és en la figura humana, i la manera en el que el representa és en els anomenats "capgrossos", que moltes vegades són un cap de la qual sorgeixen dues cames llargues. La importància que li dóna al capdavant ve que el nen ho relaciona amb els principals sentits, amb l'alimentació i amb el reconeixement de la cara dels éssers estimats. Al principi els rostres i els dibuixos tenen pocs elements, i poc a poc els va augmentant de forma progressiva.





Etapa esquemàtica (dels 7 als 9 anys)
Els dibuixos representen el coneixement de l'objecte per al nen. Així i tot, alguns dibuixos s'assemblen més que altres a la realitat. Això dependrà de la seva experiència personal i com coneix o utilitza l'objecte que va a dibuixar. Tracta de representar l'objecte tal com és, inclosos els colors, el plasma de la mateixa manera que ho veu.





Etapa d'inici del realisme (dels 9 als 12 anys)
Cap als 9 anys la representació esquemàtica i les línies geomètriques no seran suficients per permetre que el nen s'expressi; intenta ara enriquir el seu dibuix i adaptar-lo a la realitat. El dibuix és més natural. És l'edat de la colla, una època en què els seus parells (els seus iguals) adquireixen una gran importància. Descobreixen la seva independència social. Els nois gaudeixen amb les seves reunions i codis propis, en aquest món ple d'emocions que els grans no comprenen.





Etapa del realisme visual (dels 12 als 14 anys)


El producte final adquireix cada vegada més importància. El dibuix ja té una perspectiva espacial, i el dibuix del cos adquireix un major significat, augmentant les característiques sexuals en el dibuix. 

El nen decideix quin tècnica desitja perfeccionar i tria una, segons el producte que desitja obtenir. El dibuixat demostra sentiments (impressionisme sensorial).



6 comentaris:

  1. Es molt interessant, especialment per als pares que no ho han estudiat.

    ResponElimina
  2. Hola Carla,

    Et volia fer una consulta per la meva filla, que ara té 25 mesos. He mirat aquesta informació del teu post sobre les etapes del dibuix, i veig que el que ella fa no s'hi ajusta. El fet és que ja dibuixa una "nena", un "peix", una "serp", un "mussol"... La nena és realment un capgròs: un cercle amb cabell rinxolat, ulls, boca, cames i braços. No et puc adjuntar cap foto dels dibuixos, o vídeo mentre dibuixa, si vols te'n passo per mail. El cert és que ja va començar a dibuixar a l'any, quan va agafar un llapis del terra i es va posar a guixar les parets de l'habitació. A l'any i mig ens vam adonar que ja feia gargots controlats -en guardo dibuixos i algun vídeo- Als 23 mesos va començar a anomenar els dibuixos que feia, que eren bàsicament cercles amb cercles més petits a dins, semblants a cèl·lules. I als 24 va fer la primera "nena".

    En altres aspectes no va pas avançada per l'edat. Fins i tot va molt justa. Per exemple en llenguatge. Va arribar als 24 mesos amb 50 paraules justes. De fet, quan dibuixa una "serp" ens ho indica encara amb un moviment de la mà i un xiuxiueig, i quan fa un "mussol" ens ho comunica fent el soroll típic dels mussols, o quan fa les bombolles del peix fa com que bufa. Per gatejar, caminar, córrer i saltar, tot això ho ha anat adquirint dintre del promig.

    M'agradaria entendre més quina és aquesta habilitat que té, i com la podem ajudar -o almenys no coartar!-.

    Moltes gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Albert!

      Gràcies per escriure'm.
      És molt curiós, perquè just fa uns dies comentava el mateix de la meva neboda, també ha començat a fer cares i ja fa temps que dibuixa caragols, i encara no té els dos anys, però és evident que la teva filla va molt avançada i li deu agradar molt dibuixar. 
      Les etapes del dibuix que es descriuen en aquest post parla dels infants en general, i pot haver-hi diferències entre nens. També cada infant té el seu ritme, i com qualsevol persona, dedicarà més temps a les coses que li agraden, i per tant, aquestes són les que farà millor.

      No et puc dir exactament si és el cas de la teva nena, però crec que en aquests casos en què l'infant va més avançat en el dibuix es pot deure a diversos factors:
      - Potser vosaltres li heu oferit eines de dibuix ja des de ben d'hora (pensa que hi ha nens i nenes que no toquen un llapis fins que no van a l'escola).
      - Potser es deu al seu interès cap aquest mètode d'expressió: Potser la teva nena troba que és més fàcil expressar-se a través del dibuix, o potser va començar perquè li agradava veure com fent lliscar els colors sortien línies que després ella transformava en el que volia, o també li deu produir molta satisfacció veure la vostra cara d'alegria quan la veieu dibuixar... 
      - És possible que just quan va descobrir els colors va ser quan ella estava molt interessada en com s'agafen les coses petites i el perquè serveixen (+info: períodes sensibles segons Maria Montessori - http://comaprendreaaprendre.blogspot.com.es/2015/01/periodes-sensibles.html).
      - Potser li esteu oferint bones oportunitats de practicar la psicomotricitat fina (la manera d'agafar el llapis i moure'l de la forma adequada), i la nena va molt avançada en aquest sentit.
      - I també pot tenir a veure amb què a la teva filla se li dóna molt bé aquest tipus de coses. Segons l'estudi de Howard Gardner, psicòleg i professor nord-americà de la Universitat Harvard, existeixen diferents tipus d'intel·ligències (http://comaprendreaaprendre.blogspot.com.es/2014/12/intelligencies-multiples.html). Segons aquesta teoria, tots els éssers humans, posseeixen les vuit intel·ligències en major o menor mesura. Totes són igualment importants i necessàries. Un enginyer necessita la intel·ligència espacial ben desenvolupada però també necessita les altres, la logicomatemàtica per poder realitzar càlculs d'estructures, la intel·ligència interpersonal per poder presentar els seus projectes, la corporal-cinestèsica per poder conduir el cotxe fins a casa, etc.
      En tenir més facilitat cap aquesta àrea i a l'agradar-li, i dedica més temps i per tant cada cop se li dóna millor.
      "Todos somos genios. Pero si juzgas a un pez por su habilidad de trepar árboles, vivirá toda su vida pensando que es un inútil"
      Albert Einstein

      Elimina
    2. (continuació)
      Aquest article sobre les intel·ligències múltiples us pot ajudar a l'hora d'orientar-vos de com heu de tractar les àrees que no li interessen gaire: https://aprendiendomatematicas.com/como-aplicar-teoria-inteligencias-multiples-a-la-ensenanza-de-las-matematicas-ii/

      Pero pensa que encara és molt petita i no l'heu de pressionar perquè sigui millor en res o perquè deixi de dibuixar i es dediqui a fer les coses que se "suposa" que es fan en aquesta edat.
      Potser acabarà tenint altes capacitats en l'àrea gràfica i anant justa en altres matèries, però no suposarà cap problema si vosaltres li doneu suport i l'ajudeu (quan arribi l'hora de fer exàmens i deures) a superar els petits obstacles que pugui trobar.

      El meu consell és que observeu molt i aneu actuant segons les seves necessitats, si veieu que demana més material de dibuix o provar amb noves tècniques d'expressió plàstica, doncs busqueu més materials i estones en què es pugui esplaiar, però si veieu que fa uns dies (que ...) sense tocar els llapis, no l'atabaleu perquè hi torni, tots passem per etapes ens que ens ve de gust fer més unes coses que unes altres.

      Sobre si va fluixa o justa en altres àrees... doncs es tracta també d'observar, no tant en comparar amb altres nens, sinó en els seus interessos i la seva manera de fer. 
      Potser podeu mirar d'introduir altres àrees que no li agraden tant relacionant-les amb el dibuix (demanar que anomeni el que dibuixa, comptar quantes serps ha fet en aquella pàgina, relacionar cançons amb els elements dibuixats i animar-la a cantar...). 

      Si va a l'escola bressol, podeu consultar amb el tutor/a i comentar-li si realment va "justa" (sino, quan vagi a l'escola), a vegades ens sembla que la nostra criatura va molt fluixa en alguna àrea i a l'escola ho fa perfectament o no va tan justa comparant amb el munt de nens i nenes que hi han passat per aquelles aules al llarg dels anys.

      Però sobretot, si després d'observar i parlar amb les persones que passen molta estona amb ella, detecteu que pot haver-hi cap problema, dirigiu-vos a un professional.

      Una abraçada

      Elimina
    3. Moltes gràcies Carla, per aquesta ràpida i extensíssima resposta. Tindrem presents tots aquests consells.

      Una cosa que no et vaig dir, i em sembla rellevant, és que vam seguir el mètode del Baby Led Weaning des dels 6 mesos. T'ho comento després d'haver llegit el teu post sobre aquest tema, on expliques que precisament a la teva neboda també va seguir aquest mètode. Potser estem observant en part un dels avantatges del BLW, que és la millora de la motricitat fina. La meva filla va aprendre a fer la pinça -menjant- als 7 mesos i mig, i crec que habitualment això s'assoleix més tard. Per cert, a part de tot aquest tema de la motricitat fina, n'estem molt contents amb aquest mètode. És una nena oberta a provar menjars nous i diferents, i té un ventall d'àpats molt ampli. Té les seves preferències, com tothom, però molt rarament li fem un plat diferent al nostre. Només mirem d'elaborar plats saludables, i seure tots junts a taula, cadascú menjant autònomament del seu plat.

      Una abraçada

      Elimina
    4. Doncs potser sí que pot tenir a veure :)
      Espero que tot us vagi bé!

      Elimina

Potser vols veure....

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...