Translate

dimarts, 22 de desembre de 2015

Bullying a preescolar

El motiu d'escriure aquest post ha sigut perquè he tingut coneixement de què a la filla d'una amiga l'han estat pegant a l'escola.

Aquesta nena va començar aquest any, molt contenta, el P-3, però des de fa uns dies els seus pares van veure que tenia les cames plenes de morats (més dels que es solen fer els nens/es en caure jugant), i que al anar-la a buscar a l'escola alguns infants l'agredien sense que ella es defenssés. Al parlar amb la mestra, aquesta els  va dir que la nena se li havia queixat, però que no li havia donat importància. La pregunta que em faig és si en aquestes edats els infants són conscients dels seus actes i si els pares i educadors podem fer alguna cosa?


Els infants, durant la primera etapa d'infantil, encara no tenen ben adquirit el llenguatge. És molt freqüent, que quan estan enfadats, vulguin la joguina d'algun altre o cridar l'atenció, peguin, pessiguin o mosseguin a altres nens, germans o pares.

Segons els experts, els nens abans dels tres anys no tenen l'habilitat cognitiva de sentir empatia. Per tant, quan fan que un altre nen pateixi, és perquè no s'adonen del que estan fent. No obstant, això canvia al voltant dels 4 anys i si un nen és dolent en aquesta etapa, està simplement sent això, dolent.

El bullying pot ser verbal (insults), físic (pallisses) o relacional (rumors i exclusió social). Les raons darrere d'aquest comportament poden anar des que el petit ha estat subjecte a aquest tipus de comportament a casa, al fet que busca atenció o al fet de que simplement li agrada com se sent fent-li mal als altres.


Algunes senyals de que el teu fill està passant per això:
  • Ja no li agrada anar al parc o a l'ecola (i abans li encantava)
  • Es queixa de mals de cap o estómac a l'hora d'anar a l'escola o a les classes de ball o futbol.
  • Ja no vol jugar amb un nen que abans era el seu amic.
  • Constantment explica que un noi l'està "molestant".
  • Es torna introvertit o deprimit.
  • Diu coses dolentes sobre si mateix com: "sóc tonto" o "ningú em vol".
  • Sol tenir ferides i blaus i es sol haver "oblidat" de com se les va fer.


Com tenim que actuar?

Si el nen/a ens diu que li peguen sempre l'hem de creure. No mostrar cap tipus de dubte. És el que afavorirà la confiança del nen en nosaltres perquè continuï demanant-nos ajuda en el futur.

En segon lloc hem de dir-li que estem al seu costat i que l'ajudarem a resoldre la situació.

Després hem de parlar amb el professorat i explicar-li el que el nen ens ha dit. Si s'estan produint agressions a l'aula, li hem de demanar a la professora que les gestioni, que no les permeti.

L'Eina fonamental a ensenyar als infants és la de demanar ajuda, que ho expliqui als adults, que no silenciï les agressions. És important també transmetre'ls que poden triar els seus companys de joc i que poden decidir allunyar-se dels nens que no respecten als altres. Realment, davant de situacions violentes, fugir no és de covards.

A més, és positiu ensenyar certes respostes verbals assertives del tipus «No em peguis», «No vull que em peguis i no ho permetré» per respondre de manera immediata a l'agressió.

L'exposició a la violència escolar afecta l'autoestima dels nens i, amb això, a la seva motivació. Pot influir negativament en el desenvolupament de les seves habilitats socials i generar indefensió apresa (si ningú l'ajuda), la qual cosa repercutiria en aspectes de la personalitat com: pobra sensació de control, negativa percepció de competència personal, tendència al pessimisme, etc., el qual estaria incrementant les possibilitats de patir depressió o ansietat.

És molt important que els pares prenguin seriosament qualsevol agressió entre companys, sigui física, verbal o actitudinal. Que investiguin què està passant i posin els mitjans necessaris perquè el nen pugui resoldre la situació.


El meu fill és l'assetjador...

Aquestes són unes paraules que no voldriem escoltar i és possible que el primer instint sigui negar-les. No obstant això, per intervenir i canviar comportaments d'intimidació és essencial la participació dels pares.


És possible que el teu fill estigui assetjant a un altre nen si:
  • Ve de l'escola amb diners extra o joguines, llibres o robes "noves".
  • És cruel o dolent quan parla d'altres nens, per exemple, si els insulta amb altres noms.
  • Exclou altres nens de participar en activitats.

Els pares han de gestionar l'agressivitat infantil «sense agressivitat ni ansietat, han de poder contextualitzar i d'intentar comprendre les seves causes per reaccionar amb intel·ligència educativa.


Amb els més petits:


Quant l'infant no te ben adquirit el llenguatge, és freqüent, que quant estan enfadats, vulguin la joguina d'algun altre o cridar l'atenció, peguin, pessiguin o mosseguin. 

De cap de les maneres pegarem al infant per a ensenyar que no es pot pegar, és una contradicció que ell no entendrà. Segons Izaskun Valencia, se li està transmetent al nen missatges negatius com; "Tu no pots pegar però jo sí", "jo puc pegar perquè sóc un adult", "jo pego als més petits perquè sóc més gran o més fort", i el que és pitjor, "tu reps perquè ets més petit, el feble i davant d'algú que té més força que tu, has de plegarte ".


Com continua explicant Izaskun Valencia, és molt més interessant reparar l'acció utilitzant distractors com ara: "¿volies jugar amb el nen?", "¿Volies fer-li pessigolles?" O "¿volies fer-li caricies?". I afegir: "això està molt bé però és millor fer-ho així" i agafar la mà del nen per acariciar o fer pessigolles amb ella a l'altre nen.

D'aquesta manera, s'està reparant la conducta que inicialment no ha estat correcta i aquest nen entendrà i aprendrà des de petit que pegar no és una opció. Això comportarà que en la seva infància, es relacioni de forma més positiva i sana no utilitzant l'agressió física com a recurs. Una cosa que evidentment, es farà extensiu quan arribi a l'edat adulta.


Amb dos, tres o quatre anys el nen pega com un recurs que ha après de forma involuntària dels amics o dels propis pares. El petit entén que aquest gest agressiu li reporta uns beneficis, creu que pegant aconseguirà el que vol. Si vol la joguina d'un altre nen i comprova que pegant-li ho aconsegueix, ho seguirà fent; si vol captar l'atenció dels pares i constata que si els pega la té, encara que sigui en forma de reprimenda, ho seguirà fent; si els pares l'animen a respondre pegant quan altres li peguen, ho seguirà fent (diu el psicopedagog Miquel Mena).


Per frenar aquesta actitud Miquel Mena recomana «suprimir les conseqüències positives» que es deriven de l'acte de pegar. «Si vol la joguina d'un altre nen i li pega, evitarem que ho aconsegueixi, li podem dir que esperi el seu torn o que ho demani als pares; si ens pega als pares, desviarem la seva atenció o respondrem amb carícies i manyagues. Si comprova que parlant-nos o ensenyant-nos les seves joguines obté una major resposta i més positiva que pegant, deixarà de fer-ho; si altres nens li peguen, li direm que és una conducta incorrecta i intentarem raonar amb ells o allunyar-lo de la situació».

Si a partir dels quatre anys i mig, el nen segueix llançant mossegades i esgarrapades amb freqüència és convenient consultar un professional.


En edats més avançades

En edats més avançades, pegar pot ser «una vàlvula d'escapament per canalitzar la ira acumulada davant d'una frustració que el nen no sap resoldre».

Parla amb el teu fill. Escolteu amb calma i obertament el seu raonament i explicació davant la seva conducta. 
Feu preguntes per saber el que passa en la vida. Potser estigui sent víctima d'assetjament i es revenja en altres nens. O pot ser que el teu fill encara no sàpiga l'important que és posar-se al lloc dels altres.

Ajudeu al teu fill a entendre com el seu comportament fa mal als altres nens.

Estableix de forma clara les conseqüències d'aquest comportament agressiu; per exemple, la pèrdua de privilegis, i digui-li ben clar que l'assetjament és una cosa inacceptable. 

Pots ajudar el teu fill si estableixes regles, supervisant les seves activitats i li dones bon exemple. Controla la teva ira i demostra sensibilitat i respecte pels altres.

Has de ser un exemple de comportament no violent a casa teva; no castiguis al teu fill mitjançant la força física. El càstig físic només reforça la idea de que la gent pot obtenir el que vol mitjançant l'agressió.


En l'adolescència també es poden donar conductes agressives quan els nois perceben situacions que creuen que seran permanents i senten que no disposen de recursos per canviar-les. Per exemple, quan pensen. «Mai seré capaç d'aprovar», «mai acabaré d'estudiar», «mai trobaré feina»... En aquest cas, cal identificar l'origen d'aquesta frustració i dotar-lo de recursos per afrontar-lo.


Educar sense agressivitat

Ser constants amb una sèrie de pautes des depetits ajuda a prevenir conductes agressives en els nens. I també saber reaccionar davant determinades situacions quan els petits es deixen portar pels seus impulsos i peguen a altres o els peguen a ells.
Miquel Mena i Jorge Casesmeiro ofereixen aquests consells als pares:
  • Els Nens fan el que veuen. Per això, els pares han de donar exemple i no pegar davant les seves provocacions, frustracions... Si els pares peguen al nen, ell incorporarà aquests gestos agressius als seus recursos de supervivència.
  • Formes de reprimir la seva conducta agressiva: fer-los entendre que causen dany. Per això podem utilitzar com a recursos ganyotes de dolor o enuig. També funciona la tècnica de «temps fora», castigant al nen en un racó durant tants minuts com anys d'edat tingui. Una altra manera és identificar conductes positives que li aportin els mateixos resultats que les agressives i reforçar mitjançant recompenses. Tots dos progenitors han d'aplicar les mateixes tècniques.
  • Quan peguen al nostre fill al parc, al pati del col·legi, a classe... tampoc cal cedir. És a dir, si un altre nen s'enganxa al nostre perquè vol la seva joguina o el seu gronxador, no cal concedir. Si ho fem estem enviant als dos nens el missatge que pegant aconsegueixen el que volen. Cal parlar amb els pares d'aquest nen, i segons la seva receptivitat i reacció, reprimir el que ha pegat primer.
  • Mai respondre que retorni l'agressió o que aprengui a defensar-se, ja que és abandonar-lo a la llei del més fort i incitar a la violència.
  • Si dos nens es barallen han de ser separats immediatament, amb fermesa i determinació, però sense brusquedat. Cal buscar l'origen d'aquest conflicte.
  • La presència d'un adult marca límits. L'ideal és que els pares ajudin els nens a comunicar-se. Sempre amb imparcialitat. Si una de les parts té raó cal donar-la. Cal buscar solucions justes, però no culpabilitat ni humiliar l'altre. Abans de posar límits al fill d'un altre, s'ha d'intentar parlar amb els pares, avis o cuidadors. De tota manera, sempre podem separar, impedir una nova agressió o dir «això no».
  • Quan és el nostre fill el que ha pegatde forma accidental o intencionada cal disculpar-se. És un aprenentatge que pot començar des de molt aviat. L'agredit ha de ser atès, però compte amb reforçar en ell una imatge de vulnerabilitat que el porti a identificar-se amb el paper de víctima.
  • Les baralles entre germans formen part d'un ritual de creixement i d'exploració de les pròpies forces i límits, és també una rivalitat natural per l'espai vital, pel reconeixement dels pares... Els germans es barallen amb una «agressivitat controlada». No obstant això, cal reaccionar: separar, buscar causes, mostrar conseqüències i tendir ponts.
  • Hem d'intentar ser equitatius tant en reprimendes com en elogis, escoltar a ambdues parts i atorgar més credicbilidad a la part que s'ho mereixi. La gelosia sol ser un dels motius principals de les baralles entre familiars. Tingui-ho en compte.
  • Els Professors i altres adults de l'entorn del nen també poden intervenir conjuntament amb els pares per corregir aquests actes agressius, consensuant actuacions i esbrinant com reacciona, segons l'opinió de Miquel Mena. Casesmeiro, per la seva banda, creu que «si el nostre fill està involucrat en una baralla, no hem de delegar en altres adults la resolució. Si intervenim, fem-ho de manera que la nostra participació aporti serenitat i maduresa, que sigui col·laboradora i un model a seguir per als nens i per als altres adults ».



+info: Bullying preescolar, cómo identificarlo y cómo detenerlo (Carrusel)
+info: ¿Qué hago si mi hijo dice que le pegan? (ABC Familia)
+info: ¿Seguro que le enseñas a no pegar? (Educación emocional)
+info: ¿Qué hacer si es mi hijo quien acosa? (Salud siempre)
+info: Qué hacer cuando tu hijo pega o le pegan (ABC Familia)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser vols veure....

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...