La sobreestimulació

Avui he quedat amb un parell de mares blogueres, Mimumma i Mi mundo entre pañales, i hem estat parlant sobre l'estimulació avançada dels nadons i el perill de sobrecarregar-los d'estímuls. Sobretot han mostrat preocupació per si una sobreestimulació pot ser causa de falta d'atenció.

Així que al arribar a casa m'he posat a investigar del tema i he arribat a la conclusió de què el millor que podem fer els adults és observar a l'infant i interpretar i/o escoltar els seus estats d'ànim i les seves necessitats. Així no arribarem al punt d'atabalar a nadons i nens.

Us explico, amb els primers contactes del nadó amb els pares, el nounat anirà construint la seva personalitat i la seva idea del món. Per això s'aconsella que els pares juguin un paper determinant en aquests primers mesos.

L'estimulació en l'aprenentatge de l'infant, si es fa bé, no sobrecàrrega sinó que diverteix i aporta els estímuls necessaris per al desenvolupament òptim de les capacitats intel·lectuals, físiques i socials del nadó i del nen.

No obstant això, hi ha pares que volen veure el seu nadó assegut des dels tres mesos quan això encara no és propi de la seva etapa, hi ha també pares que sobrecarreguen de colors i d'informació l'habitació del nadó evitant que tingui un repòs tranquil o que estan tot el temps angoixant amb la música.

La sobreestimulació està molt relacionada amb la manera de com els pares pensen que ha de ser el desenvolupament del seu nadó.
Els adults tenen la tendència de cometre dos errors: estimular de manera inadequada i generar una sobreestimulació. La primera indica que el pare no segueix un procés evolutiu i ordenat, d'acord amb les exigències del nen. La segona es refereix a la imposició d'un excés de dinàmiques que el menor no pot processar adequadament.

L'estimulació ha d'anar orientada d'acord amb el procés de desenvolupament normal de l'ésser humà. És a dir, és important que es coneguin quins són els aspectes que s'han d'aconseguir, segons l'edat dels nens. Això ajuda a saber de quina manera s'ha d'estimular al petit i quines àrees es troben en un procés adequat o requereixen més treball per aconseguir un desenvolupament integral ".

No hi ha un manual que indiqui quantes activitats necessita un nen, ja que aquestes depenen de l'edat del petit i del seu desenvolupament evolutiu.
El temperament de cada nen ens pot indicar si necessita molta o poca activitat.

És convenient observar si plora, tira la joguina, fa una rebequeria, se sent frustrat, sembla cansat o té gana o son. O, per contra, gaudeix de l'activitat que està realitzant.
Quan es respecta la individualitat de cada nadó, els pares identifiquen el moment i l'acció oportuna per estimular el seu fill. Per a això, cal anticipar-se davant de situacions que poden generar estrès i buscar un moment i ambient adequats.

Estem sobreestimulant a l'infant si...

• Insistim constantment perquè el nen realitzi conductes que encara no ha aconseguit.
• Comparant-lo permanentment amb el desenvolupament d'altres nadons.
• Amb excessius estímuls: joguines, sons, consignes verbals, etc.
• No deixant que dormi o descansi.
• Fer-lo estar molt temps amb el mateix joc o activitat.
• Si no fa el que esperes li crides o el tractes malament.
• Si l'infant comença a rebutjar els jocs que li proposes.
• Li poses música clàssica / instrumental tot el dia.
• El poses només davant de la TV a veure vídeos d'estimulació primerenca. (en aquest cas, ni tan sols l'estàs estimulant, ja que no serveix de rés si no hi ha un adult com a guia al costat).
• L'obligues a realitzar activitats per a les quals no es troba preparat, o madur (fer-lo caminar sense gatejar, o gatejar sense que el nen hagi après a seure).

En el cas dels nadons podrem observar que la seva resposta a la sobreestimulació és plorar.
És un plor agut, que generalment comença amb una protesta malhumorada més o menys irregular. Apartarà la cara del que té davant en un intent d'eliminar el sobre estímul a què està sotmès. I si aquests signes no són ben interpretats i no reaccionem a temps començarà un plor intens precedit de xiscles.

Un nadó pot excitar amb moltíssima facilitat. Una cara desconeguda, un joc massa llarg (que poden ser deu minuts en un nadó de menys d'un mes), masses joguines, excés de colors o de llum, sorolls, llocs nous, visites, superar el seu llindar d'activitat...

El que sol passar en aquests casos, és que els pares, en no saber interpretar el que el seu fill els diu a través d'aquests "xiscles" comencen a fer "de tot" per calmar-lo: passejar-per tota la casa o amb el cotxet, donar-li menjar, etc.

Què podem fer amb un nadó sobre estimulat?
El primer és evitar que passi i estar molt atents als seus senyals. Si veieu que mou el cap cap a un costat o que passa del riure al plor, o comença a protestar en una situació de joc o una altra circumstància que puguis identificar com possible estimuladora, emporteu-vos al nadó a una altra habitació, agafeu-lo en braços, apagueu les llums i relaxeu-lo.

Però si ja està furiós, només podeu fer una cosa: ficar-vos en una habitació a les fosques per bloquejar tots els estímuls visuals, seieu amb ell en braços i espereu a què se li passi. Bressola'l amb lentitud i d'endavant cap enrere. Poseu-li la vostra mà sobre els ulls i mantingueu la calma.




Informació extreta de:
+info
+info
+info
+info
+info
+info
+info