Translate

dijous, 17 d’agost de 2017

Com fer l'entrevista amb els pares o tutors

L'entrevista amb els pares és un moment que pot espantar el mestre, sobretot si és nou en aquella escola, si fa poc que treballa com a mestre o si simplement té pànic escènic.
Aquí analitzarem els tipus d'entrevistes, veurem que volen els pares i donarem pistes per a no oblidar-nos de cap informació que vulguem donar i tenir unes pautes per a realitzar-les.

Al llarg del curs aniran sorgint diferents moments en què haurem de parlar amb els pares o tutors dels nostres alumnes, algunes vegades les reunions les farem junt amb algun membre de l'equip directiu o company de nivell i altres vegades les haurem de fer sols.


Que volen saber els pares?


La informació que volen obtenir els pares varia segons si ja coneixen al tutor, si és el primer any d'escola de l'infant o si és a principis o finals de curs. 

És important que sapiguem respondre a les seves preguntes de forma precisa i amb bona actitud, ja que estan deixant a càrrec nostre a una de les persones més important de la família. No s'hi val fer cara d'"això ja m'ho han preguntat mil vegades avui" o "ja o teniu escrit al paper que us vam donar a principis de curs". Hem de tenir paciència i posar-nos en el lloc de pares i tutors.

Pot ser útil tenir un paper fotocopiat amb el llistat de la informació que es sol demanar a les entrevistes i donar-lo als pares en finalitzar. 
Podem acabar el llistat escrivint a mà la resposta als dubtes que tenen els pares i que no surten a la fotocòpia, o ressaltar amb retolador fosforescent els aspectes del llistat sobre els que s'hi han interessat durant l'entrevista.

Possibles dubtes:
  • Horaris d'entrada i sortida.
  • Si els pares porten retràs, fins a quina hora es faran càrrec de l'infant.
  • Uniforme.
  • Mudes de roba.
  • Menjador escolar.
  • Esmorzars i berenars.
  • Festes de l'escola.
  • Festes d'aniversari.
  • Grups de WhatsApp.
  • Al·lèrgies.
  • AMPA
  • Col·laboració dels pares en activitats de l'escola.
  • Costos de material, excursions, quotes, etc.
  • Quantitat d'alumnes per aula.
  • Quantitat de mestres per alumne.
  • Seguretat durant entrades i sortides i en les excursions.
  • Que es fa durant l'hora del pati si plou o fa molt fred.
  • Roba per a psicomotricitat.
  • Extraescolars.
  • Com es realitza la comunicació entre escola i pares.
  • Fotografies i dret a la intimitat de l'infant.
  • Si els infants poden anar al WC a meitat de classe.
  • Tema dels bolquers a P3.
  • Si l'esbarjo es fa junt amb altres aules.
  • Com és la disciplina a l'escola i a l'aula.
  • Com es fan les comunicacions de malaltia, polls, etc.
  • Quines autoritzacions es necessiten per emportar-te l'infant dins l'horari escolar.
  • Vacunes.
  • Projecte educatiu.
  • Temes sobre religió o integració d'alumnes amb dificultats, d'altres països o d'altres realitats socioeconòmiques.
  • Etc.

Tipus d'entrevistes:

  • Entrevista durant les jornades de portes obertes: Es solen fer amb bastants grups de pares a l'hora i principalment haurem d'informar sobre el projecte educatiu de l'escola i respondre a les preguntes dels assistents.
  • Entrevista de Benvinguda al curs: Es fa amb els pares i tutors del grup classe i a més de parlar del projecte educatiu ens centrarem en el dia a dia de l'aula i en aspectes pràctics.
  • Primera entrevista amb els pares: Aquesta entrevista servirà per a conèixer millor a l'alumne i el seu entorn i per a resoldre els possibles dubtes que tinguin els pares o tutors. Aquí és on podem donar peu a una estreta relació de col·laboració dels pares amb l'escola i aconseguir anar tots a una.
  • Entrevistes de final de trimestre: Serveixen per informar dels progressos dels alumnes en l'àmbit educatiu i social. Marcar pautes d'actuació davant possibles problemes i reforçar la relació dels pares amb l'escola.
  • Entrevistes puntuals: Es donen quan hi ha problemes a l'escola o a casa i es necessita la col·laboració de les dues parts per facilitar la vida diària de l'infant i trobar solucions.
  • Entrevista diària: És la que es té a peu de porta quan els familiars o cuidadors deixen o van a buscar a l'alumne a l'escola. Es parlen de temes pràctics i del dia a dia de l'infant (si ha sorgit algun conflicte, si ha menjat tot l'esmorzar, recordar excursions o reunions, etc.)

ENTREVISTA DIÀRIA

Tracten sobre:

  • Informació puntual sobre la jornada
  • Aspectes referits al seu benestar general
  • L'estat d'ànim
  • Les experiències del dia
  • nous descobriments
  • noves habilitats
  • Com i amb qui ha gaudit
  • possibles coincidències
  • Petits disgustos o contrarietats
  • Aspectes de salut i higiene
  • Com ha menjat
  • Com ha dormit
  • Anècdotes

Aspectes a tenir en compte:

  • No infravalorar la capacitat de comprensió dels nens (cuidar les expressions)
  • Incloure el nen en la conversa directa o indirectament
  • Positivitat. Si cal dir una cosa negativa, esmentar també una cosa positiva
  • No comparar al nen amb un altre
  • No traslluir en presència del nen les angoixes adultes
  • No tractar assumptes preocupants
  • Desdramatitzar qüestions quotidianes.



ENTREVISTA DE FINALS DE TRIMESTRE O PUNTUALS
S'han de fer almenys un cop al curs i la poden sol·licitar els pares o el tutor.
Intentar crear un clima adequat, no és un interrogatori.

Aspectes a tenir en compte en les entrevistes:

  • Ambient i clima agradables
  • Aula com a punt de trobada per a una entrevista inicial
  • Eliminar obstacles (taules, mobles)
  • Absència d'interrupcions
  • Establir un horari de tutories compatible
  • Afavorir l'assistència de tots dos pares
  • Cita prèvia (quedar en les entrades-sortides del centre)
  • Calendari de trobades amb totes les famílies
  • Constància escrita de l'objectiu, data i hora
  • Preparar amb antelació (expedient, companys ...)
  • Obertura a les aportacions de la família
  • Simpatia i amabilitat. Confidencialitat
  • Escoltar els pares
  • Resaltar els aspectes positius
  • Optimisme

Temes a parlar durant la reunió de seguiment (2n Trimestre):
  • Rutines diàries: entrada, grup - classe, lavabo, menjar, etc.
  • Avaluació: Insistir en els principis del PCC (Projecte Curricular de Centre)
  • Activitats:
    • Unitats didàctiques, jocs, tallers, festes i sortides ...
    • Futures activitats
    • Festes: setmana santa, ponts ...
  • Recordar els aspectes organitzatius:
    • Horaris de tutoria
    • Entrada i sortida (puntualitat)
    • higiene
    • Lectura dels cartells informatius
    • aniversari
    • Peticions de col·laboració. Ex.: marcar la roba amb el nom
  • Donar circulars, fullets i cartes: Permeten tenir informats els pares independentment de la seva situació particular.

Temes a parlar durant la reunió d'avaluació del curs
  • Avaluació del grup al llarg del curs
  • Repàs de les activitats i esdeveniments destacables
  • Lliurament d'informes individuals
  • Avaluació dels pares: Qüestionari anònim amb observacions i suggeriments
  • Donar circulars, fullets i cartes

ENTREVISTA GENERAL O DE BENVINGUDA AL CURS
Punts generals a parlar en les reunions generals:
  • Presentació dels membres de l'equip educatiu i els rols
  • Punts principals del projecte educatiu (PE)
  • Presentació dels objectius i continguts del centre del Projecte
  • Curricular del Centre (PCC)
  • Normativa d'interès per a les famílies
  • Canals de participació
  • Aspectes organitzatius i de planificació:
    • Horaris → flexibilitat - servei d'atenció als infants (AMPA, Pares col·laboradors, altres)
    • Espai adequat (En cercle)
    • Planificació adequada. Sense improvisació.
    • Torns de paraula - moderador

Punts generals a parlar en les reunions d'aula:

  • Continguts de caràcter formatiu:
    • Característiques de l'edat
    • Característiques de l'aprenentatge infantil
    • Desenvolupament del nen
    • Criteris metodològics (joc, material educatiu, temps, rutines ...)
    • El paper de l'adult
  • Continguts de caràcter informatiu:
    • Presentació del tutor i personal de suport
    • Característiques i contingut del curs
    • Rutines i temps
    • Avaluació - explicació i dates
    • Aspectes importants en els quals col·laborar
    • Objectius de tutoria, activitats extraescolars, participació
  • Possibles perills durant la reunió:
    • Que surtin anècdotes:  posar-la com a exemple i reconduir l'atenció.
    • Aportacions negatives: generar confiança i serenitat.

Actitud davant l'entrevista

  • Vocabulari senzill, sense tecnicismes (atenció a les paraules).
  • Conduir l'entrevista.
  • Anotar durant o després (depenent de si molesta els pares).
  • Registre i arxiu de les dades més rellevant.
  • Actitud d'escolta. Valorar positivament les aportacions dels pares
  • Sinceritat i veracitat.
  • No preconcebre com són els pares. Acceptar-los com són.
  • Col·laboració. Transmetre la importància del seu paper.
  • Actitud neutral davant els desacords dels pares.
També...

  • Preparar amb antelació els punts de què volem tocar durant l'entrevista.
  • Que se'ns pugui dir qualsevol cosa sense que ens afecti visiblement.
  • Donar als pares la sensació que el seu fill sempre pot millorar (Descobrint-los algun assoliment de l'infant).
  • No buscar el perfeccionisme ni parlar donar la sensació que no hi ha solució, buscar metes assequibles per a l'alumne i la família.
  • No parlar tot el temps de problemes sinó de solucions.
  • Aconsellar sense que sembli que donem lliçons.
  • Donar idees concretes, hem de proposar un pla d'acció clar.
  • El tutor més que per solucionar problemes està per promoure la millora.
  • Aportar solucions, som els experts.
  • No començar "excusant-se" de res: "perdoni la interrupció però..." o "Sóc nou" = NO!!!
  • Estigues "bé assegut".
  • No tractis de semblar molt intel·ligent, i en cap cas més llest que el pare.
  • Pronuncia bé el nom dels pares, millor si tels aprens.
  • No menteixis ni exageris. Sinceritat.
  • No comencis la conversa amb un acudit ... No és molt seriós.
  • No parlis de les teves dificultats per portar l'aula, etc.
  • Sigues breu.
  • Determina l'argument clau i limita a ell la teva conversa (no et vagis per les branques)
  • No pateixis per repetir-te, sempre utilitza llenguatge senzill i familiar.

Actitud positiva
  • Claredat en els objectius
  • Temps (45 minuts o 1 hora)
  • Diferenciar l'individual del que és col·lectiu
  • Coneixement concret de cada nen
  • Mantenir l'interès del grup
  • Evitar una ansietat excessiva
  • Avaluar el resultat (podem comptar amb un observador extern)

Actitud negativa
  • Massa espontaneïtat
  • Comparar
  • Grups de conversa aïllats
  • Temes no preparats


Possibles problemes durant l'entrevista
Què fer quan es planteja un problema que no se sap resoldre o no s'està segur de fer-ho bé?
Doncs respondrem de forma amable i explicarem als pares que en aquell moment no tenim tota la informació sobre el tema, però que tan aviat la tinguem els informarem personalment.

Apuntarem el dubte i el telèfon dels pares i buscarem la informació necessària sobre el dubte que no hem resolt. Després informarem els pares, COM MÉS AVIAT MILLOR, a través d'una trucada telefònica, nota a l'agenda o durant les entrevistes diàries en les sortides o entrades de l'escola.

Què fer si discuteixen o discrepen pare i mare durant la tutoria?
"El més aconsellable és canviar de tema i si això no és possible, es recomana ajornar l'assumpte per a la pròxima reunió".

Quan vénen disposats a denunciar o a treure els fills del col·legi:

"Escoltar, calmar i comprendre".


A la pàgina EduCat també ens parlen sobre possibles problemes i estratègies per fer-ne front:

  • Sovint en les entrevistes amb les famílies trobem aquests indicadors:
  • Frustració.
  • Exigència.
  • Queixa.
  • Culpa.
  • Actituds hostils.
  • Actituds defensives i reactives.
  • Bloqueig de la comunicació.
  • Absència de compromís en l’educació del fill.
  • Cerca de solucions màgiques o de receptes.
  • Intercanvi de culpes.

Canvi d’enfocament: com sortir d’aquest cercle viciós? Objectiu: establir o restablir la comunicació, la cordialitat, l’empatia i, sobretot, l’ordre; els pares són els primers que han de tenir autoritat i responsabilitat sobre l’educació del seu fill.

Estratègies:

1. Convocar ambdós pares i, encara que no puguin venir els dos, fer referència a l’absent: què diria ell o ella? Què opinaria si hi fos? Nosaltres els tenim en compte tots dos.
2. Disposició espacial: asseure’ns a prop, en una taula rodona si és possible, no molt lluny o no amb moltes barreres al davant. Cuidar l’ambient on rebem els pares: llum, temperatura, soroll, espai, decoració, etc.
3. Disponibilitat temporal: és important no tenir pressa; si volem que els pares es relaxin i el sistema es manifesti, hem de disposar d’un cert temps (com a mínim una hora).
4. No començar mai amb una actitud de culpabilització o d’hostilitat.
5. Escoltar què pensen ells del seu fill, no només com a alumne, sinó en general (ells coneixen uns aspectes que nosaltres ignorem).
6. Permetre que drenin el seu malestar, sense emetre judicis.
7. Identificar quines són les seves actituds i sentiments respecte a la situació del seu fill (impotència, culpar el centre, culpar-se entre ells, negar el problema, idealitzar el seu fill, etc.).
8. Mirada sistèmica, empatia: “us respecto, amb tot el que porteu”.
9. Expressar el que ens sembla haver entès de les seves paraules (repetir-ho amb altres paraules, com ara: “sembla que vostè no sap què fer, està molt preocupat/enfadat/etc. per…”).


Amb aquesta primera actuació volem aconseguir que la família se senti escoltada, acceptada, compresa; això disminueix les culpabilitzacions i obre canals de comunicació, atès que els pares no se senten jutjats. Però nosaltres no cal que estiguem d’acord amb els seus plantejaments. 

A partir d’ara comencem a expressar la nostra opinió sobre l’alumne, tenint en compte que hem de:

10. Començar parlant dels aspectes en què estem d’acord.
11. Expressar els aspectes en què tenim una altra opinió, justificar-ho.
12. No enfocar només els aspectes acadèmics negatius.
13. No perdre de vista la globalitat de la persona.
14. No confondre la part amb el tot.
15. Mirar de rescatar algun aspecte positiu de l’alumne.
16. Parlar sempre tenint present que és un procés, i no una cosa tancada o intransformable. Sempre obrir vies a la confiança, a l’esperança.
17. Manifestar la necessitat de treballar conjuntament, fer-los sentir útils. “Nosaltres us necessitem per educar el vostre fill.”
18. Anar centrant quin és el problema, des de l’acceptació del problema per ambdues parts.
19. Establir alguna pauta conjunta d’actuació, definint les funcions de cadascú.
20. Una  vegada establert el pacte, avisar l’alumne i explicar-li el nostre acord, aclarir el que esperem d’ell i les conseqüències positives o negatives de la seva actuació.
21. Establir un seguiment del contacte amb els pares, via agenda, telèfon i entrevistes posteriors.



Fonts: UNIR +info: GenCat
+info: EduCat
+info: Jemann

Guió per a la primera entrevista amb els pares:

http://www.ceice.gva.es/orientados/textos/txtProfesorado_val/guio_primeraentrevistapares.pdf

Model d'entrevista del tutor/a amb els pares (per Pilar Surís)

http://www3.udg.edu/ice/novells/secundaria/Model%20d%27entrevista.pdf
GuardarGuardar

divendres, 21 de juliol de 2017

Gelosia entre germans, un nou membre a la família


A vegades, l'arribada d'un nou membre de la família pot donar pas a la gelosia entre germans, fins i tot hi ha casos en què la gelosia es dóna entre el pare i el nou bebè o entre els alumnes i un nou membre de l'aula (però d'aquests temes potser en parlaríem en un altre post). 

Tot i que l'infant pot estar esperant amb candeletes el germanet o germaneta, un cop veuen que el nou membre de la família pràcticament no interactua amb ells i que necessita molta atenció, el nen o la nena comença a actuar amb menyspreu cap al bebè o adopta una postura més infantil a l'edat que li correspon.

La clau per evitar gelosies o perquè l'infant entengui els seus sentiments i intenti adaptar-se a la nova situació, són els pares. 
L'actitud dels pares davant la situació i la manera de dirigir-se a un o altre faran que la situació millori o empitjori. 

Les paraules són molt importants i no devem subestimar el seu poder. Un infant es pot sentir ferit amb una simple frase.
Per exemple, si el gran ens demana atenció quan s'està canviant el bolquer al petit i responem amb un: "No puc venir amb tu perquè estic canviant el bolquer al bebè" El gran pot interpretar que se li està negant ajuda per donar-la al nou membre. En canvi, si diem: "Si, clar que t'ajudaré, vinc en 10 minuts, en quant acabi amb el que estic." El pare ja no està negant ajuda al gran, i està deixant fora de la conversa al petit, cosa que fa que el germà gran ja no se senti provocat. 

Idees per a evitar gelosies:
- No posar l'excusa d'atendre a un dels germans en negar atenció als altres.
- No comparar als nostres fills. (Per exemple, explicar a la veïna, davant del germanet gran, que "el petit no dóna cap problema a la nit, en canvi el gran se la passava plorant", en canvi podem dir "el meu fill petit dorm tota la nit seguida").
- Involucrar al germà gran en les activitats diàries del petit: donar el menjar, canviar-lo, els bolquers, etc. Tot això sense obligar. Si el gran no vol participar, li hem de deixar el seu espai. Però com a mínim li haurem donat l'oportunitat de participar.

Una idea perquè el germà gran se senti important és el carnet oficial del germà gran, una idea que hem treballat junt amb Mimmuma. Aquí teniu els imprimibles que hem fet a Com aprendre a aprendre, (si entreu a Mimmuma, trobareu els creats per ella).





+info: Peleas y discusiones entre niños
+Font

dissabte, 8 de juliol de 2017

Els deures són necessaris?

«L'infant té dret al descans i l'esbarjo, al joc i a les activitats pròpies de la seva edat i a participar lliurement en la vida cultural i en les arts»
(Article 31 de la convenció dels drets del nen)

Creieu que els infants necessiten fer deures fora de l'horari lectiu? 
Aquest hivern va haver-hi una vaga de deures a moltes escoles, on els infants van portar els deures sense fer. No sé si realment va servir de gaire i si l'objectiu, que els nens i nenes puguin estar el temps lliure amb la família, es va aconseguir...


Fem un pensament: els infants d'avui en dia tenen temps per a gaudir del seu temps lliure tal com ells voldrien?


En els últims anys jo només veig parcs infantils sense infants, parcs on els únics que hi van una estona són nens i nenes menors de 3 anys i construccions de parcs infantils on els majors de 6 anys no hi tenen cabuda. 

Tots els aprenentatges més importants de la vida es fan jugant (Tonucci)

Veig carrers per on els infants no hi poden anar sols perquè és perillós.


Veig horaris laborals dels adults impossibles de conciliar amb la família i veig a nens i nenes amb agendes més plenes que les d'un ministre. 


Veig com proliferen acadèmies d'anglès i de música on poden anar nadons i activitats extraescolars on totes les hores són d'activitats dirigides.


Cada principi de curs veig a pares i mares fent malabars perquè els seus horaris laborals coincideixin amb les extraescolars dels petits i com intenten convèncer als seus fills que s'ho passaran molt bé anant a l'extraescolar que dura fins a les set i mitja...


També veig a infants de 8 anys que ja no poden ser nens perquè han d'acabar els deures de classe, fer els deures de l'extraescolar d'anglès, assajar amb el violí i llegir una mica del llibre que li fan llegir els pares a casa.

I veig aquests mateixos infants, que arriba'n a l'institut sense cap il·lusió d'aprendre i que només saben distreure l'avorriment amb el mòbil.


I tot plegat em fa molta pena, perquè aquests nens i nenes no sabran el que és jugar fins a les tantes al carrer fins que et cridin per la finestra per sopar i també tinc por del tipus d'adult en què es poden convertir aquests infants que no han tingut l'oportunitat de gestionar el seu propi temps, avorriment i lleure.



Els deures fora de l'horari escolar només són la punta de l'iceberg, però tot i així donen per a molta reflexió:


- Cal fer deures repetitius?

- Són per a repassar o són l'excusa per a entretenir a l'infant mentre els adults fan altres coses?


- Els deures serveixen per a repassar o perquè hi ha un problema de rerefons amb la conciliació laboral? Això va passar amb el debat de la sisena hora, on a parer meu, es va utilitzar l'excusa dels horaris escolars dels nens per ocultar que a les empreses és quasi impossible conciliar vida laboral amb familiar.


- Realment volem dedicar el temps que passem amb els nostres fills barallant-nos amb uns exercicis? No preferim fer activitats culturals, jugar, donar un passeig o que cooperi amb les activitats de la casa?

howwemontessori

- Quan aprendrà l'infant sobre autonomia o ajudar a casa si té el temps just després de l'escola i activitats, per fer els deures, sopar i dormir? No li estem deixant temps perquè ajudi a fer el llit, a parar la taula, escombrar o recollir el que tira, etc.


- No s'hauria d'ajustar el currículum escolar a les hores reals que l'infant passa a l'escola? Així no caldria fer deures després...


- Que passa amb els mètodes d'ensenyament

 que es basen en què l'infant ha de preparar la classe a casa i a l'escola només es tracten els dubtes?

No està tan de moda el treball per projectes? Doncs aquest es basa moltes vegades a fer part de la feina a casa, que passa llavors amb el tema deures?


- Són de repàs o s'està donant nova matèria?


- Els poden fer sols o necessiten algú que els ajudi?


- I si els pares no tenen els coneixements o temps per ajudar a fer els deures, aquest nen/a es quedarà enrere?


- I els deures que es donen a infants d'escola bressol i parvulari on els demanem que "escriguin" el que han fet o que busquin informació de tal tema... Com a educadors, realment creiem que aquests deures han estat fets o han participat en fer-los, els nens/es de l'aula? He vist a pares i mares que van corrents a casa després de l'escola per a emplenar la llibreta viatgera o buscar informació sobre bombers a internet... Llavors els infants es queden sense la seva estona de parc.

Fent la llibreta viatgera de l'escola bressol aprofitant que el peque s'ha adormit

- Perquè donem per suposat que els adults de la família sabran ajudar en els deures? Potser són analfabets, no han anat prou temps a l'escola o simplement, han estat més de 8 hores a la seva feina i volen gaudir de temps de relaxament i de família.


- Els adults acceptaríem que ens fessin treballar després del nostre horari laboral, sense cobrar i agafant temps de la nostra família? (ja sé que en molts casos sí que és així, però és just?).


- Perquè volem que els infants "aprenguin" ja des de petits que la vida és dura i està plena d'activitats que no voldrem fer però que s'han de fer si o sí? Realment no ho aprendran ja per si sols, sense haver de preparar tot d'activitats per a fer-los sentir malament?


- No veiem que els deures plens d'activitats repetitives fan que s'acabi odiant l'escola i que desapareguin les ganes d'aprendre coses noves?


- Volem que les noves generacions relacionin l'escola o l'educació amb avorriment i tedi?


- Realment creiem que obligant als nens/es a llegir tal o qual llibre estimaran la lectura? Als adults no ens agraden tots els llibres, ens agrada triar, perquè no deixem que ells o facin?


- Quan els nens/es podran dedicar temps a jugar? Haurem de dedicar hores lectives al joc? (La veritat és que acaba sent així, una pena).


- Quantes hores passen els infants a l'aire lliure i quantes les passen asseguts a una cadira?


- Si jugant també s'aprèn, perquè a certa edat els "prohibim" dedicar temps al joc a canvi de fer activitats "educatives".


- Realment volem infants que creixin estressats, que portin una agenda tan completa que no quedi temps per avorrir-se? Volem infants que no saben no que és jugar a fet i amagar?


- Tan dolent és que un nen/a s'avorreixi? La imaginació es desenvolupa en moments així...


- Que s'ha fet d'aquell moment de descobrir per un mateix que els ocells viuen en nius o que les marietes tenen ales? O hem canviat per l'aprenentatge a través de llibres, vídeos educatius i fitxes...



Els deures són necessaris?

Si veiem els deures des de la perspectiva d'un adult, ens poden servir per a entretenir als infants durant les hores que no podem estar per ells, sabent que estaran asseguts en una taula sense córrer cap perill i ens serveixen d'exemple perquè els nostres fills entenguin que la vida està plena d'obligacions. 
A vegades he sentit a pares parlar d'aquest tema amb una mena de rancor cap al temps lliure que tenen els infants, com si fos una mena de revenja perquè ells tampoc tenen temps lliure.
Els deures també poden servir com a excusa per a no remoure temes més grans i fatigosos com són la conciliació laboral.

D'altra banda, si estan ben plantejats, poden ser útils per aquells nens que tenen problemes per entendre certs coneixements que s'estiguin treballant en aquell moment i fomentar l'autonomia.

També hi ha escoles que fan estudiar la lliçó com a deures i aprofiten les hores lectives per a investigar sobre el tema que es parla i a resoldre dubtes.

El problema dels deures és que ens treuen hores de vida familiar i moltes vegades els deures estan dirigits específicament per als pares (emplenar la llibreta viatgera, buscar tal informació per internet, fer una disfressa, etc.), que ja arriben cansats de les seves llargues jornades laborals i encara els  queden les feines de la llar i els deures dels nens. Els deures marquen l'horari familiar dels caps de setmana i l'estiu, retalla l'espontaneïtat de decidir a última hora que fer i on anar i provoca mil i una baralles amb els petits.


Vist des del punt dels infants entenem que ells també han de tenir el dret de decidir que fer amb les seves estones de lleure, tenir el dret d'avorrir-se i a jugar hores i hores sense que ningú els molesti, ja que com diu Tonucci "Tots els aprenentatges més importants de la vida es fan jugant". 
Que seria d'un infant si no el deixem jugar lliurement? Doncs que s'acabaria convertint en un mini adult fastiguejat de l'aprenentatge i sense il·lusió pel seu dia a dia. 

Tot i això, hem de tenir en compte que hi ha nens i nenes a qui els encanta fer deures. Sí, sí, existeixen! Que hem de fer llavors? Oferir-los deures i activitats que els cridin l'atenció i que no els hi faci perdre aquestes ganes de nous coneixements.

Pot ser molt útil repassar la taula de períodes sensibles de Montessori (Aquests períodes de sensibilitat es caracteritzen per una fascinació intensa per aprendre una habilitat o característica particular, per exemple: pujar i baixar escales, ordenar coses, comptar, llegir, entre altres activitats). Si oferim activitats en què es treballa el que en aquell moment fascina a aquell infant, aquest no voldrà deixar de fer allò durant hores i hores. 

El joc també juga a favor nostre, certs jocs o activitats de lleure ajuden a treballar certes àrees de l'aprenentatge, i tot i que l'ideal seria que els nens i nenes juguin al que vulguin en les seves estones de lleure, també els podem proposar certs jocs per a treballar l'àrea que ens interessi.

I sobretot no hem de subestimar les coses que aprenem en el dia a dia, només pel fet d'estar vius.
Quan parlem amb els nens/es a l'hora de dinar, estem treballant vocabulari i a respectar el torn de paraula i si enviem al peque a comprar el pa, treballarà matemàtiques en calcular el canvi i habilitats espacials i socials. 

Com a conclusió diria que els deures, si es donen, s'han d'adaptar al tipus d'ensenyament que s'estigui donant en el centre i a l'alumne, sempre tenint en compte els interessos de l'infant i les seves mancances, perquè aquestes activitats extraescolars es converteixin en les nostres aliades i no en una càrrega per al nen/a i la família.

I no ens hem de sentir culpables si com a educadors no donem deures, és millor motivar a l'alumne perquè vagi a la biblioteca i triï per ell mateix un conte o un TBO o perquè surti al camp i explori la naturalesa, que tenir-lo tancat a casa assegut en una cadira durant hores, i això val tant pels dia a dia com durant les vacances.



+info: Verne
+info: Los replicantes

dilluns, 26 de juny de 2017

Que és el mètode Baby led weaning?

Avui parlaré del mètode Baby led weaning. És un mètode d'introducció d'aliments per a nadons.

El vaig conèixer perquè una amiga (Mimmuma) me'n va parlar i més tard la meva germana el va fer servir per alimentar a la meva neboda.

La meva neboda menjant taronja
Ús el vull explicar perquè encara no és del tot conegut a Espanya i veient-lo fer servir he vist uns quants avantatges que no té l'alimentació amb purés: L'infant prova nous sabors sense barreges i coneix nou vocabulari, textura i sabors (a diferència dels purés), agafa autonomia al menjar més ràpid que amb el mètode clàssic, treballa la psicomotricitat fina, l'infant se sent part de la família (ja que comparteix l'hora de dinar amb ells), es treballa l'educació i higiene a la taula, etc.

La meva neboda encara no té dos anys i agafa perfectament la cullera, sap menjar sopa sola sense vessar gaire el líquid i veu aigua del got. També està oberta a tastar nous aliments, tot i que com fem els adults, en menja poc si no li agrada. L'únic problema és que haurem de netejar més sovint la roba, taula i terra fins que l'infant aprèn a menjar correctament. 

En aquest mètode s'evita l'alimentació del nadó únicament amb purés, i s'intenta que pugui menjar el mateix que la resta de la família.

He vist a nens i nenes que amb encara 2 anys no han tastat cap aliment sòlid perquè els seus pares tenen por que s'ennuegui, i nens i nenes més grans que no saben utilitzar els coberts tots sols.

Si l'infant no té cap problema mèdic i seguim unes precaucions bàsiques, no hi ha perquè tenir més o menys ensurts que alimentant-lo amb els purés.

Gran part de la informació està traduïda del castellà de la pàgina "Una maternidad diferente", ja que és la que he trobat més completa (l'autora de la pàgina es va posar en contacte amb l'autora del mètode Gill Rapley perquè li deixés fer a la traducció en castellà).

Que és?
És un mètode gradual d'introducció de l'alimentació complementària.
Els sistemes immunitari i digestiu dels nadons no estan preparats per al menjar fins que arriben als sis mesos d'edat; la llet materna (o de fórmula) és tot el que els nadons sans necessiten fins aquell moment. 
Als sis mesos, els nadons són capaços de seure, agafar trossos de menjar, emportar-se'ls a la boca i mastegar, és a dir, es poden alimentar ells sols. El mètode proposa que els adults, simplement, ens encarregarem de posar al seu abast aliments sans i variats i deixar que mengin el que vulguin.
Really Risa


Abans, quan els nadons començaven amb l'alimentació complementària als tres o quatre mesos, se'ls donaven purés perquè eren massa petits per menjar sols.

Si has esperat fins als sis mesos per introduir l'alimentació complementària, el bebè ha superat l'etapa dels purés, de manera que no els necessitarà.


Avantatges
- Afavoreix l'autoregulació del nadó, respectant els seves senyals internes de gana i sacietat, aproximant-se més a les característiques d'auto alimentació de la lactància materna. Això implica que no es força el nadó a menjar, el que podria suposar establir de manera precoç una relació sana amb el menjar, sense aclaparaments ni drames. 

- Fomenta una major acceptació dels aliments, pel que fa a varietat de sabors, olors i textures. 

- Promou i estimula el desenvolupament psicomotor del nen, ja que menjar suposarà un veritable va exercir per a la prensió palmar, la realització de la pinça, la coordinació oculomanual, la masticació ... 

- Preveu l'obesitat, ja que el nen decideix quina quantitat menjar, a quina velocitat i en quin moment parar. Així, en el futur, les probabilitats que mengin massa disminueixen. 

- Afavoreix la transició dels aliments triturats als sòlids. I és que no serà el primer nen ni el segon que no pot veure una ensopegada en el seu puré, o té arcades res més alguna cosa sòlida frega la seva boca. 

- Afavoreix una actitud positiva cap al menjar. Si les primeres experiències amb el menjar són positives i saludables, els problemes com el rebuig al menjar o a certs aliments, són menys probables. 

- Permet que els nadons facin coses per si sols no només els permet aprendre, sinó que els dóna confiança en les seves pròpies habilitats i coneixements. Els aporta seguretat en si mateixos, permetent aprendre a confiar-se en el seu propi criteri. 

- Permet el nadó participar en els àpats familiars, ja que mengen el mateix que la resta i formen part de l'esdeveniment social. Els resulta divertit i els permet començar a copiar la conducta a taula. 

- Implica realitzar menys menjars. El BLW no només beneficia el nadó, sinó que evita que la família hagi de preparar un menjar diferent per al nadó, estalviant temps i diners. Si la dieta dels pares és sana, és molt fàcil adaptar-la al nadó. A més, menjar fora de casa es torna molt més fàcil, ja que amb aquest mètode és difícil no trobar alguna cosa a la carta d'un restaurant que no s'adapti al que pot prendre un nadó.


Com es fa?
Really Risa

S'asseu el nadó a la taula amb la resta de la família (bé a la falda, bé a la trona) i se li permet participar del dinar familiar. 
No caldrà cuinar aliments diferents per al nadó, amb separar la seva part abans de salar o afegir ingredients que no ha de prendre és suficient. El nadó aprèn aviat per imitació. Al principi li donarem aliments tous en trossos grans (una mica més que el seu puny) que pugui anar xuclant, o fins i tot picats que ells agafen a cabassos, i a mesura que va evolucionant li donem trossos més petits permetent millorar en el control de la "pinça" (moviment del dit índex i polze). Pràcticament sense adonar-nos el nostre nadó manejarà els coberts i beurà en got quan altres nens de la seva edat segueixen bevent en biberó i alimentats per farinetes donades pels seus pares.

Al principi els infants mengen molt poca quantitat i bàsicament juguen i experimenten amb sabors, textures, etc. No hi ha cap problema, ja que a aquestes edats l'alimentació té un objectiu educacional, no nutricional, ja que les seves necessitats estan cobertes per la lactància materna (l'únic element que podria ser deficitari en algun cas és el ferro, encara que no és l'habitual, per la qual cosa es recomana començar amb aliments rics en ferro).

A poc a poc van menjant més i necessitant menys quantitat de llet per la qual cosa es produeix un deslletament molt lent i gradual, i més natural i agradable per a tots dos que el forçat per anar substituint preses per farinetes. És més fàcil arribar als 2 anys de lactància materna recomanats per l'OMS i a una lactància perllongada amb aquesta forma d'alimentació.


Com sé que el nadó està preparat per començar? 
Han de complir una sèrie de requisits per saber que el nadó pot començar amb l'alimentació complementària: 

- Es pot seure sol amb poca o cap ajuda. 

- Estira el braç per agafar objectes i se'ls emporta a la boca. 

- Fa moviments de masticació. 

- Mostra interès pel menjar: ell mateix es porta menjar a la boca si té l'oportunitat de fer-ho.


Pas a pas
Really Risa
- Seu al bebè dret, davant de la taula, sigui en la teva falda o en una trona. Comprova que la seva postura és estable i que pot utilitzar les mans i els braços lliurement.

- En lloc de donar-li el menjar, ofereix-li; posa-davant del nadó o deixa-li que l'agafi de la mà, de manera que sigui ell qui decideixi.

- Comença amb menjars que siguin fàcils d'agafar: al principi, el millor són els palets o les tires. Introdueix noves formes i textures de manera gradual, perquè el teu bebè pugui descobrir com manejar-les.

- Inclou el nadó en els àpats familiars sempre que puguis. Quan sigui possible -i apropiat per a un nadó-, ofereix-li el mateix menjar que estiguis menjant, de manera que pugui imitar el que tu fas.

- Tria els moments en què el nadó no estigui cansat o tingui gana, ja que així es podrà concentrar millor. En aquesta etapa, l'hora del dinar és per jugar i aprendre, ja que el nadó seguirà obtenint tot l'aliment que necessita de la lactància.

- Segueix oferint-li el pit o el biberó com sempre. La llet és la principal font nutricional del nadó fins que té un any. Quan el nadó necessiti menys llet, reduirà les preses per si mateix.

- Ofereix-li aigua amb els àpats perquè pugui beure si ho necessita.

- No distreguis o urgeixes al nadó mentre estigui manipulant el menjar; deixa que es concentri i es prengui el seu temps.

- No li donis menjar a la boca ni tractis de convènce perquè mengi més.


I si s'ennuega?
Aquest mètode d'alimentació sembla molt atractiu per a molts pares, però sovint es fan enrere pel risc d'ennuegament. Però hem de tenir en compte que si es realitza el BLW sota unes normes de seguretat bàsiques, no tindrem cap problema. 

Per poder iniciar-se amb aquest tipus d'alimentació, cal que el nadó es mantingui assegut sense ajuda. Això sol ocórrer a partir dels 6 mesos d'edat, moment en què a més el reflex d'extrusió ha desaparegut. Així, és la mateixa maduració del nadó, la qual determina en quin moment està preparat per iniciar l'alimentació complementària. D'altra banda hem de tenir oferir aliments tovets, que es desfacin amb facilitat. 
Els nadons, tot i no tenir dents, poden menjar sense problema, ja que poden picar els aliments amb les genives. Així, hem d'evitar aliments durs com la poma crua, la pastanaga crua, la fruita seca, etc.

De vegades, i sobretot al principi, pot ocórrer algun episodi de dificultat amb algun tros. És normal, estan aprenent. Tenim una sèrie de reflexos de protecció de la via aèria que impedeixen, arribat el cas, que passi un veritable ofegament o asfíxia per obstrucció de la via aèria per algun aliment. En qualsevol cas és molt important que un adult supervisi sempre al nen quan estigui menjant, per si en algun moment passa un ennuegament portar a cas les maniobres de desobstrucció si fos necessari.


Quins menjars li puc oferir al meu nadó?
Pots compartir pràcticament qualsevol plat saludable del dinar familiar amb el teu nadó. Per exemple: fruita, verdures, carn, formatge, ous ben fets, pa (o torrades), arròs, pasta i la majoria dels peixos. Al principi, tria menjars que puguin ser tallats fàcilment en palets o tires, quan el petit estigui començant.

Really Risa
Si ofereixes al teu nadó menjars variats, li estàs donant l'oportunitat de descobrir diferents sabors i textures i t'assegures que obté tots els nutrients que necessita.


Menjars a evitar
Aliments amb sal o sucre afegits. Llegeix les etiquetes acuradament, ja que molts menjars envasats -com llegums, empanades o salses- contenen grans quantitats de sal.

Menjar ràpid i plats preparats.

Mel, marisc, peix espasa i ous crus.


Consells
No esperis que el teu fill mengi massa al principi. Molts nadons mengen molt poc durant els primers mesos. No t'obsessionis amb les quantitats i pensa en l'hora del dinar com un moment més de joc.

Prepara't per netejar! Pots posar un hule sota la trona del nadó per protegir el sòl. Així podràs tornar a oferir-li els aliments caiguts.

Planteja-com una cosa divertida. Així el nadó estarà disposat a tastar nous aliments i estarà desitjant que arribi l'hora del menjar.


Nadó sempre segur
- Assegura't que el teu bebè se senti alçat per menjar.
No li ofereixis fruita seca o llavors senceres.
Talla per la meitat aliments petits, com olives o cireres; treu els ossos.
No deixis que ningú, excepte el mateix nadó, posi menjar a la boca.
Explica aquest mètode a qualsevol que tingui cura del nadó.
MAI deixis el nadó sol mentre estigui menjant


Nota
Comenta els detalls de l'alimentació complementària amb el teu pediatre o infermers pediàtric@ si en la teva família hi ha antecedents d'intoleràncies, al·lèrgies alimentàries, problemes digestius o si tens qualsevol altre dubte sobre la salut o el desenvolupament del teu fill.


Fonts: 
Baby led weaning
Una maternidad diferente
- Con P de pediatría
- Really Risa

Potser vols veure....

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...